Publicat per

MULTIREGISTRO

Publicat per

MULTIREGISTRO

Hola a todos, compañeros. Por aquí os dejo mi trabajo. Espero que os guste mi reflexión y que os ayude a empezar a mirar más allá. Los momentos más bonitos son solo instantes y, si pestañeas, te los pierdes. Enlace a multiregistro: https://drive.google.com/drive/folders/1KWBoty2jyIaO0nawJMZA446_x7r2ztgA?usp=sharing   Lliurament de l'activitat 3 …
Hola a todos, compañeros. Por aquí os dejo mi trabajo. Espero que os guste mi reflexión y que os…

Hola a todos, compañeros. Por aquí os dejo mi trabajo. Espero que os guste mi reflexión y que os ayude a empezar a mirar más allá. Los momentos más bonitos son solo instantes y, si pestañeas, te los pierdes.

Enlace a multiregistro: https://drive.google.com/drive/folders/1KWBoty2jyIaO0nawJMZA446_x7r2ztgA?usp=sharing

 

Debat0el MULTIREGISTRO

No hi ha comentaris.

Publicat per

Muntatge Final

Publicat per

Muntatge Final

Bones companys i companyes! Amb aquesta entrada a folio dono per finalitzada la PAC3, ha estat un procés d’aprenentatge i autoconeixement per mí. He gaudit molt amb aquesta activitat i espero poder compartir amb vosaltres més experiències enriquidores com aquesta. Espero que us agradi! Enllaç carpeta Drive MUNTATGE FINAL Lliurament de l'activitat 3 …
Bones companys i companyes! Amb aquesta entrada a folio dono per finalitzada la PAC3, ha estat un procés d’aprenentatge…

Bones companys i companyes!

Amb aquesta entrada a folio dono per finalitzada la PAC3, ha estat un procés d’aprenentatge i autoconeixement per mí. He gaudit molt amb aquesta activitat i espero poder compartir amb vosaltres més experiències enriquidores com aquesta.

Espero que us agradi!

Enllaç carpeta Drive MUNTATGE FINAL

Debat0el Muntatge Final

No hi ha comentaris.

Publicat per

“Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar” Joan Manuel Serrat

Publicat per

“Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar” Joan Manuel Serrat

  Lliurament de l'activitat 3 …
  Lliurament de l'activitat 3 …
Carregant...

 

Debat0el “Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar” Joan Manuel Serrat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registro 6

Publicat per

Registro 6

Después de un largo día, gracias al paisaje podemos ver cómo el cielo sigue siendo azul, pero empieza a apagarse con suavidad. No es un final brusco, es una despedida tranquila. La luz se va difuminando poco a poco, como si el día supiera que ha cumplido sus objetivos y pudiera irse a descansar durante unas horas. Sopla una ligera brisa y los pájaros vuelan libres dibujando formas en un cielo que aún guarda restos de la luz del día.…
Después de un largo día, gracias al paisaje podemos ver cómo el cielo sigue siendo azul, pero empieza a…

Después de un largo día, gracias al paisaje podemos ver cómo el cielo sigue siendo azul, pero empieza a apagarse con suavidad. No es un final brusco, es una despedida tranquila. La luz se va difuminando poco a poco, como si el día supiera que ha cumplido sus objetivos y pudiera irse a descansar durante unas horas.

Sopla una ligera brisa y los pájaros vuelan libres dibujando formas en un cielo que aún guarda restos de la luz del día. Da la sensación de que no tienen prisa. Como si supiesen que aún queda claridad y también que mañana volverá a salir el Sol. Porque eso es lo que este paisaje transmite, que nada se termina del todo y que cada cierre es también un nuevo comienzo.

Como explica Llorca (2017), los paisajes hablan no solo por lo que vemos, sino por lo que sentimos en ellos. Y este habla de una vida que fluye sin prisas. Nos recuerda que cada día acaba, sí, pero también que otro está por empezar. Y en ese ciclo constante está la esperanza más bonita y pura: la de que siempre habrá un nuevo cielo que mirar y una nueva oportunidad de vivir.

Recursos bibliográficos

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista, 32(89), 9–59.

Debat0el Registro 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registro 5

Publicat per

Registro 5

En Murcia, donde casi siempre brilla el sol, un día de lluvia parece que está fuera de lugar. Te levantas y todo está distinto. El cielo gris, el aire frío, las calles mojadas y ese sonido constante de la lluvia cayendo. No es un sonido fuerte, pero sí presente, como un murmullo que te acompaña y te recuerda que los días tristes también son importantes. Y claro, acostumbrados al sol y al calor, ese cambio se nota también por dentro.…
En Murcia, donde casi siempre brilla el sol, un día de lluvia parece que está fuera de lugar. Te…

En Murcia, donde casi siempre brilla el sol, un día de lluvia parece que está fuera de lugar. Te levantas y todo está distinto. El cielo gris, el aire frío, las calles mojadas y ese sonido constante de la lluvia cayendo. No es un sonido fuerte, pero sí presente, como un murmullo que te acompaña y te recuerda que los días tristes también son importantes. Y claro, acostumbrados al sol y al calor, ese cambio se nota también por dentro.

Parece que el mundo va más lento. Hay menos gente por la calle, menos ruido, más silencio. El pueblo que normalmente está lleno de vida y movimiento, se vuelve un poco más tranquilo. Incluso uno mismo lo siente en el cuerpo, ya que te invade la melancolía. No es tristeza exactamente, es como si, al igual que el Sol, tu energía se apagara para más adelante renovarse. Y claro, eso se contagia. Porque hay quien dice que estamos hechos de energía.

Es curioso, porque no es solo lo que se ve. Como dice Llorca (2017), los paisajes no son solo visuales: también se escuchan. Y un día de lluvia se siente diferente. El agua contra las ventanas, los coches pasando despacito, la gente se queda en casa. Todo eso también forma parte del paisaje. Cambia cómo vivimos, el lugar y cómo nos sentimos en él.

A veces, en medio de tanta rutina, un día así te obliga a parar un poco. A mirar por la ventana. Te regala la oportunidad de escuchar. Y aunque parezca que el cielo está triste, tiene algo bonito. Nos saca por un momento del ritmo de siempre y eso, a veces, también se agradece.

Recursos bibliográficos

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista, 32(89), 9–59.

Debat0el Registro 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Celebració de la diversitat

Publicat per

Celebració de la diversitat

https://drive.google.com/drive/folders/11JFj3uMvtxlfm5EOXDnq32wABIlUUAsz Aquest recull fotogràfic de la festa de final de curs no és només una memòria d’un esdeveniment escolar, sinó també una…
https://drive.google.com/drive/folders/11JFj3uMvtxlfm5EOXDnq32wABIlUUAsz Aquest recull fotogràfic de la festa de final de curs no és només una memòria d’un esdeveniment escolar,…

https://drive.google.com/drive/folders/11JFj3uMvtxlfm5EOXDnq32wABIlUUAsz

Aquest recull fotogràfic de la festa de final de curs no és només una memòria d’un esdeveniment escolar, sinó també una invitació a pensar l’educació des d’un altre lloc. Les imatges que presentem es poden llegir com a fragments d’un intermezzo, un entre-espai en el qual es trenquen els límits convencionals de l’aula i s’obren camins cap a altres formes de convivència, expressió i aprenentatge.

Seguint la idea d’Homi Bhabha, entenem l’intermezzo com un espai de frontera, on la cultura es transforma, es barreja i es reformula lluny dels discursos hegemònics. Això és justament el que passa en aquestes escenes: infants amb diversitats funcionals, culturals, lingüístiques i de gènere comparteixen un espai que no exigeix adaptació, sinó que celebra la diferència com a font de riquesa col·lectiva.

Les fotografies mostren moments d’alegria, disfresses, balls, jocs i emocions compartides. Però més enllà de la festa, aquests instants ens parlen de pedagogies alternatives, de territoris simbòlics que s’estenen més enllà de les parets de l’escola, d’estètiques que escapen de la norma i de tensions culturals que es converteixen en possibilitats de transformació.

En aquest context, la festa esdevé un acte polític i poètic alhora: una forma de resistència davant les ideologies que han invisibilitzat o menyspreat certes formes de ser i estar en el món. Així, la figura de l’infant que no parla però que balla, que no escriu però que pinta, que no comprèn la llengua però que somriu i s’abraça amb els altres, esdevé una potència que desborda els límits del currículum i dels models educatius normatius.

Els quatre eixos de l’obra que ens inspira –pedagogies, territoris, estètiques i tensions culturals– es fan presents en cada instant capturat. La pedagogia aquí no és transmissió, sinó trobada. El territori no és l’aula, sinó el cos, el pati, la veu, el gest. L’estètica no és decoració, sinó una forma d’expressar el que no sempre es pot dir amb paraules. I la tensió cultural no és un problema, sinó una oportunitat per generar diàleg i reconeixement mutu.

Aquestes imatges són, per tant, un testimoni de la potència del viure entre fronteres, del conviure en la diferència sense necessitat d’unificar ni jerarquitzar. Són una mostra del que passa quan deixem que la cultura, com deia Bhabha, parli des d’altres llocs, des d’altres cossos, des d’altres veus.

Aquesta festa no ha estat només un tancament de curs, sinó una obertura a imaginar una educació més justa, més lliure i més humana.

Debat0el Celebració de la diversitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

2025_05_09 “Notícies que ofeguen”

Publicat per

2025_05_09 “Notícies que ofeguen”

En aquest cinquè registre, vull centrar-me en la vida contemporània que ens toca viure, envoltats d’informació que ens arriba per tots els canals: el diari, la pantalla, les xarxes socials. Aquesta hiperconnexió ens fa sentir informats, però sovint ens ofega en un mar de titulars manipulats, contradictoris i sensacionalistes. L’artista Martha Rosler m’ha servit d’inspiració, ja que ja als anys setanta denunciava com els mitjans de comunicació portaven la guerra a casa nostra convertida en espectacle. Especialment amb la seva…
En aquest cinquè registre, vull centrar-me en la vida contemporània que ens toca viure, envoltats d’informació que ens arriba…

En aquest cinquè registre, vull centrar-me en la vida contemporània que ens toca viure, envoltats d’informació que ens arriba per tots els canals: el diari, la pantalla, les xarxes socials. Aquesta hiperconnexió ens fa sentir informats, però sovint ens ofega en un mar de titulars manipulats, contradictoris i sensacionalistes.

L’artista Martha Rosler m’ha servit d’inspiració, ja que ja als anys setanta denunciava com els mitjans de comunicació portaven la guerra a casa nostra convertida en espectacle. Especialment amb la seva sèrie Bringing the War Home, Rosler explora com les notícies globals penetren en l’espai privat i es consumeixen descontextualitzades, transformades en espectacle. La seva crítica, que mostra com la societat de consum amaga la violència sota l’aparença de confort domèstic, continua plenament vigent en aquesta era de hiperconnexió digital.

Carregant...

En tots els registres anteriors havia treballat amb vídeo, però aquesta vegada he volgut assumir el repte de fer-ho amb fotografies de diaris, com a reflexió sobre com la informació penetra en la nostra quotidianitat i es transforma en un espectacle que alimenta la por i la confusió. El diari, símbol clàssic del periodisme, es presenta aquí en diàleg amb les pantalles que mai no s’apaguen.

Lluny de connectar-nos amb la realitat, la informació es converteix en un mecanisme de manipulació constant.

Debat0el 2025_05_09 “Notícies que ofeguen”

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Hola, companys i companyes! Aquest 4t registre es tracta d’un vídeo, que està centrat en el punt del carrer on s’uneixen les sortides de dues de les escoles i el pendent que condueix cap a l’Escola de Rocafonda, en què he observat diversos aspectes rellevants. En primer lloc, la intersecció presenta moviment de vianants, sobretot infants que surten de l’escola, en aquest moment del vídeo, els infants d’una de les escoles ja han fet la sortida i l’estan fent els…
Hola, companys i companyes! Aquest 4t registre es tracta d’un vídeo, que està centrat en el punt del carrer…

Hola, companys i companyes!

Aquest 4t registre es tracta d’un vídeo, que està centrat en el punt del carrer on s’uneixen les sortides de dues de les escoles i el pendent que condueix cap a l’Escola de Rocafonda, en què he observat diversos aspectes rellevants.

En primer lloc, la intersecció presenta moviment de vianants, sobretot infants que surten de l’escola, en aquest moment del vídeo, els infants d’una de les escoles ja han fet la sortida i l’estan fent els infants de la segona escola. El fet de ser un espai amb escoles tan a prop fa que la calçada sigui un espai amb molt de moviment en horari escolar, això fa pensar en la necessitat d’implantar i mesures de seguretat viària com, senyals horitzontals de precaució per pas de vianants, reductors de velocitat i senyals verticals amb pictogrames escolars.

Per fer una anàlisi més acurada del vídeo, he posat èmfasi en tots els elements que intervenen en la seguretat que són la visibilitat de passos de vianants, la inclinació de la calçada, que podria accelerar involuntàriament els vehicles quan van en direcció de baixada i la proximitat de les portes d’entrada de les dues escoles. He observat que la senyalització  que hi ha és poc visible des de la distància i pot afectar a què els vehicles no puguin realitzar la frenada recomanada.

D’aquest exercici he après la importància de combinar metodologies qualitatives, l’observació directa i el vídeo‑anàlisi, amb criteris tècnics de seguretat viària. També m’he adonat de la necessitat de la col·laboració entre tècnics municipals, direcció de l’escola i comunitat educativa per dissenyar solucions efectives.

Una de les dificultats que he trobat ha estat la qualitat del vídeo, la llum i l’angle de càmera, podrien ser de millor qualitat, no només per la qualitat de la càmera, sinó pel meu pols i el moviment en caminar.

Enllaç carpeta Drive 2025-04-25

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registro 4

Publicat per

Registro 4

Hay algo profundamente sereno en los atardeceres frente al mar. No solo por la luz que se va apagando poco a poco, sino por todo lo que empieza a notarse justo cuando el sol baja. Desde lo alto, la playa parece un lienzo lejano que va perdiendo brillo con suavidad. El cielo, que hace un rato era un azul limpio, ahora empieza a teñirse de tonos más apagados, como si la tarde se estirara para no acabar. Esta luz tan…
Hay algo profundamente sereno en los atardeceres frente al mar. No solo por la luz que se va apagando…

Hay algo profundamente sereno en los atardeceres frente al mar. No solo por la luz que se va apagando poco a poco, sino por todo lo que empieza a notarse justo cuando el sol baja. Desde lo alto, la playa parece un lienzo lejano que va perdiendo brillo con suavidad. El cielo, que hace un rato era un azul limpio, ahora empieza a teñirse de tonos más apagados, como si la tarde se estirara para no acabar. Esta luz tan particular hace que los contrastes se vuelvan más evidentes: las sombras se alargan, los colores se intensifican. El verde del prado entre las casas y la playa no parece el mismo de la mañana: ahora se siente más profundo, más presente.

Y aunque uno podría pensar que el atardecer es sinónimo de silencio, el paisaje está lleno de sonidos. Se escuchan pájaros que vuelan en grupos cortando el cielo, conversaciones sueltas de quienes pasean o música que sale de una casa abierta. También el paso constante de los coches por la carretera, recordando que la vida sigue su ritmo, aunque el día esté terminando.

Como bien señala Llorca (2017), el sonido no es solo un fondo, sino una dimensión activa del paisaje que influye directamente en la forma en que lo habitamos y lo sentimos. Esta mezcla de lo visual y lo sonoro construye una experiencia más rica, más profunda. Porque el paisaje no es solo lo que vemos: también es lo que escuchamos y cómo lo recordamos. Y a veces, como en este atardecer, basta con quedarse quieto unos minutos para sentirlo todo a la vez.

Recursos bibliográficos

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista, 32(89), 9–59.

Debat0el Registro 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Per fer aquesta tercera entrada m’he basat en un àudio que l’espai que estic analitzant, després d’escoltar-lo unes quantes vegades per distingir els diferents sons que s’escolten, m’he hagut de prestar atenció en els que són més predominants com els sorolls dels cotxes o els crits dels infants, però també en els que s’escolten de fons de manera més subtil, com ara el cant d’alguns ocells, que tot i no ser tan forts es perceben de manera clara. En aquest…
Per fer aquesta tercera entrada m’he basat en un àudio que l’espai que estic analitzant, després d’escoltar-lo unes quantes…

Per fer aquesta tercera entrada m’he basat en un àudio que l’espai que estic analitzant, després d’escoltar-lo unes quantes vegades per distingir els diferents sons que s’escolten, m’he hagut de prestar atenció en els que són més predominants com els sorolls dels cotxes o els crits dels infants, però també en els que s’escolten de fons de manera més subtil, com ara el cant d’alguns ocells, que tot i no ser tan forts es perceben de manera clara.

En aquest àudio que s’ha dut a terme a la porta de l’escola Rocafonda, es poden escoltar una gran varietat de sons que reflecteixen el dia a dia d’aquest espai urbà. Els sons dels crits dels infants transmeten energia i vitalitat i el soroll constant del trànsit de vehicles del carrer tan proper aporta el ritme urbà de l’espai. També es pot escoltar la presència d’algunes famílies que venen a recollir als seus infants, la majoria són d’origen marroquí i llatinoamericà, aquest element afegeix un toc sociocultural que fa que l’àudio sigui més interessant.

Gràcies a aquest àudio he après a identificar la riquesa sonora d’aquest espai, de la varietat d’informació pot oferir aquest tipus de registre i de la interacció que hi ha entre el medi natural i l’urbà.

Potser alguna de les dificultats que he pogut trobar és la d’identificar els diferents sons que apareixen a l’àudio, sobretot els que s’escolten més fluixets i el d’identificar les diferents veus sense caure en estereotips.

M’ha semblat una experiència enriquidora per poder entendre millor aquest espai, fet que no m’esperava, ja que sovint no parem atenció als sons que ens envolten.

Enllaç carpeta Drive 2025-04-11

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.