Publicat per

Registre 2

Publicat per

Registre 2

Bones companys i companyes! En aquesta segona entrada sobre els registres, segueixo amb les aportacions de Yáñez (2018) sobre la realitat cultural, he fet unes fotografies més detalles sobre l’espai i sobretot he volgut reflectir les barreres que es poden veure. S’observa amb més detall, amb les imatges de les persones, com la gran pendent del carrer dificulta que hi hagi un moviment fluid. Però, també es pot veure com els bancs que hi ha a l’entrada de l’escola faciliten…
Bones companys i companyes! En aquesta segona entrada sobre els registres, segueixo amb les aportacions de Yáñez (2018) sobre…

Bones companys i companyes!

En aquesta segona entrada sobre els registres, segueixo amb les aportacions de Yáñez (2018) sobre la realitat cultural, he fet unes fotografies més detalles sobre l’espai i sobretot he volgut reflectir les barreres que es poden veure.

S’observa amb més detall, amb les imatges de les persones, com la gran pendent del carrer dificulta que hi hagi un moviment fluid. Però, també es pot veure com els bancs que hi ha a l’entrada de l’escola faciliten el descans, un cop es puja aquesta gran pendent.

Degut a l’hora de les fotografies, que estan fetes a les 16.40h, es un moment de la tarda en la que estan començant ha arribat les famílies a l’escola per recollir els infants que surten a les 17.00h, més endavant faré reculls d’àudio i fotos en les que es podrà observar com es veu afectat el trànsit d’aquest carrer i la porta de l’escola que varia en gran quantitat segons l’hora.
Es una zona que es veu molt transitada però la majoria de vegades en sentit de baixada, ja que les persones utilitzen carrers colindants per arribar a la part més alta.

En menys de 200m es concentren 3 escoles, així que ja us podeu anar fent una idea del trànsit que hi pot haver per aquella zona.

Enllaç carpeta Drive 2025-03-28

Debat0el Registre 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

2025_03_28

Publicat per

2025_03_28

2025_03_28 Mostro el vídeo on apareixen les meves sabates i peus en diferents llocs, representant un camí que es recorre. Aquest camí simbolitza el procés de comunicació i les diverses maneres d’arribar a un enteniment mutu. També faig referència a la comunicació de les persones amb sordceguesa, utilitzant la llengua de signes amb la mà recolzada. Amb aquesta representació, vull transmetre la importància de la comunicació en aquest context, destacant com pot ser una eina fonamental per a la inclusió…
2025_03_28 Mostro el vídeo on apareixen les meves sabates i peus en diferents llocs, representant un camí que es…

2025_03_28

Mostro el vídeo on apareixen les meves sabates i peus en diferents llocs, representant un camí que es recorre. Aquest camí simbolitza el procés de comunicació i les diverses maneres d’arribar a un enteniment mutu. També faig referència a la comunicació de les persones amb sordceguesa, utilitzant la llengua de signes amb la mà recolzada. Amb aquesta representació, vull transmetre la importància de la comunicació en aquest context, destacant com pot ser una eina fonamental per a la inclusió i la comprensió mútua. He escollit aquesta forma de comunicació perquè és “invisible” i poc coneguda per gran part del món. Molts desconeixen que les persones amb sordceguesa també poden comunicar-se de manera efectiva. Volia mostrar una varietat de formes comunicatives, destacant la minoria i la minoria d’aquest col·lectiu, per generar un impacte i demostrar que existeixen diferents maneres de comunicar-se, més enllà de les formes tradicionals que sovint es donen per descomptades.

Aquest camí que es recorre no només és una metàfora del procés de comunicació, sinó que també simbolitza el recorregut que dues persones poden fer per establir una comunicació efectiva si ambdues tenen la intenció i la motivació per entendre’s. La comunicació no és un acte unidireccional, sinó un esforç conjunt entre les persones, on cap de les dues ha de limitar-se a adoptar una sola forma comunicativa, sinó que cal una adaptació mútua.

A més, volia incorporar els sons naturals dels carrers de Barcelona per aconseguir un ambient més autèntic i natural, com si es tractés d’un recorregut real, on els sons del carrer formen part de l’entorn que envolta la comunicació.

En fer aquests vídeos, m’he adonat dels detalls subtils que passen desapercebuts al meu voltant mentre camino pels carrers que transito diàriament. He descobert la dificultat de capturar aquest moment sense que hi apareguin cares de persones, respectant la seva privacitat i evitant distraccions que puguin interferir en el missatge que vull transmetre.

Debat0el 2025_03_28

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 2 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

Publicat per

Registre 2 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

Aquesta segona intervenció analitza el paisatge urbà de Blanes a través de tres sèries de fotografies que exploren les barreres físiques i socials entre el centre i els barris de l’extraradi. Aquest enfocament es fonamenta en la idea que l’espai urbà no és neutral, sinó que reflecteix dinàmiques socioeconòmiques i estructurals que condicionen la vida dels seus habitants (Mata et al., 2018; Kremer et al., 2018). I – Paisatge urbà d’extraradi. Retrata els espais de la ciutat que separen i…
Aquesta segona intervenció analitza el paisatge urbà de Blanes a través de tres sèries de fotografies que exploren les…

Aquesta segona intervenció analitza el paisatge urbà de Blanes a través de tres sèries de fotografies que exploren les barreres físiques i socials entre el centre i els barris de l’extraradi. Aquest enfocament es fonamenta en la idea que l’espai urbà no és neutral, sinó que reflecteix dinàmiques socioeconòmiques i estructurals que condicionen la vida dels seus habitants (Mata et al., 2018; Kremer et al., 2018).

  • I – Paisatge urbà d’extraradi. Retrata els espais de la ciutat que separen i defineixen la frontera entre el centre i la perifèria. La rotonda i el pas inferior simbolitzen una barrera física que, alhora, representa una divisió social. La imatge de la bicicleta lligada a un arbre, i la presència d’un grup de persones mostren els espais públics disponibles per als habitants de l’extraradi. Finalment, un carro de supermercat ple de ferralla abandonat en una zona verda és una representació visual de la precarietat. Aquestes imatges defineixen com les ciutats poden reproduir desigualtats espacials mitjançant la disposició i el manteniment dels espais públics (Kremer et al., 2018).
  • II – Pas de la frontera física. Se centra en el pas inferior com a element de pas i separació. La primera fotografia genera la sensació d’un forat infinit, fent èmfasi en la separació marcada que suposa aquesta infraestructura. La segona imatge ressalta que és un espai hostil i fosc, evidenciant la manca de manteniment. La tercera fotografia contrasta amb les anteriors, simbolitzant la transició cap a una altra realitat urbana i sociocultural.
  • III – Paisatge urbà del centre. Retrata la dinàmica del nucli urbà. La primera fotografia exemplifica com el centre és percebut com un espai en què es concentren serveis i recursos. La segona imatge posa en diàleg el moviment humà amb l’accés als espais d’oci, mentre que la tercera fotografia captura l’activitat del mercat, una representació de la vitalitat i del privilegi d’aquest barri.

D’acord amb Orobitg (2014), la fotografia en la recerca etnogràfica no és merament una eina de documentació, sinó que també és una forma de pensament visual que permet interpretar la realitat social. En aquest sentit, aquest treball planteja una reflexió crítica sobre les desigualtats que aquestes estructures contribueixen a perpetuar.

Referències bibliogràfiques:

– Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

– Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

– Orobitg, G. [Gemma], (2014). La fotografía en el trabajo de campo: Palabra e imagen en la investigación etnográfica. Traducció del capítol: “Photography in the field: word and image in ethnograpic research” (2004) Pink, S.; Curti, L. & Afonso, A. Working Images. Visual Research and Representation in Ethnography. London and New York. Routledge: 33-46.

Debat0el Registre 2 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

No hi ha comentaris.

Publicat per

La vida es desarroll-arte

Publicat per

La vida es desarroll-arte

El dibujo ha sido algo que siempre ha estado presente en mi vida desde la infancia, me atrevería a decir que ha estado más presente en mi que muchas personas. Una de mis primeras experiencias con el arte fue en una actividad organizada por el ayuntamiento de mi pueblo, donde se nos entregaban a todos los niños de primaria del pueblo unas cartulinas para dibujar nuestro rincón favorito del pueblo. Esta actividad, que tenía lugar un domingo por la mañana…
El dibujo ha sido algo que siempre ha estado presente en mi vida desde la infancia, me atrevería a…

El dibujo ha sido algo que siempre ha estado presente en mi vida desde la infancia, me atrevería a decir que ha estado más presente en mi que muchas personas. Una de mis primeras experiencias con el arte fue en una actividad organizada por el ayuntamiento de mi pueblo, donde se nos entregaban a todos los niños de primaria del pueblo unas cartulinas para dibujar nuestro rincón favorito del pueblo. Esta actividad, que tenía lugar un domingo por la mañana del mes de abril y por suerte aún se sigue haciendo con las nuevas generaciones, era una oportunidad para expresarnos libremente y disfrutar de nuestra creatividad con otros niños.

Durante mi etapa en el cole, las clases de plástica fueron de mis favoritas. Disfrutaba especialmente cuando nos desarrollarnos de manera libre. Tuve unos grandes profesores de plástica, los recuerdo con mucho cariño.

El arte también ha estado presente en mi vida social. Desde la infancia, mis amigos y yo hemos compartido un gran interés por el dibujo, la pintura y la música. A día de hoy, seguimos disfrutando de estas actividades, lo que ha hecho que todos vayamos mejorando en este ámbito que, en su día, nos unió..

A medida que fui desarrollándome, encontré la manera de integrar el arte en mi vida profesional. Ahora mismo, trabajo en el departamento de marketing de una empresa de aromas, donde me encargo de la parte creativa. Una de mis tareas principales es el diseño de tarjetas personalizadas y pictogramas para los productos de la marca. Este trabajo me permite aplicar mi creatividad diariamente y seguir explorando nuevas formas de mejorar y expresarme.

Mirando hacia atrás, veo que el arte ha sido un elemento fundamental en mi vida. Ha sido como un refugio, un lugar en el que ser yo y sentirme en paz. Todavía me gusta utilizar el arte para liberarme del estrés y la presión del día a día. Por esta razón, considero que la educación artística es esencial ya que es una herramienta de expresión, autoconocimiento y, por qué no decirlo, de liberación. El arte nos permite interpretar el mundo desde diferentes perspectivas y conectar con nuestra identidad de una manera única. Porque sí, yo no sería yo sin el arte.

Debat0el La vida es desarroll-arte

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mi mapa conceptual sobre el arte

Publicat per

Mi mapa conceptual sobre el arte

Hola a todos! Os adjunto por aquí mi mapa conceptual sobre la repercusión del arte en mi vida. Creo que actualmente tenemos…
Hola a todos! Os adjunto por aquí mi mapa conceptual sobre la repercusión del arte en mi vida. Creo…

Hola a todos! Os adjunto por aquí mi mapa conceptual sobre la repercusión del arte en mi vida. Creo que actualmente tenemos más acceso al arte que nunca ya que, gracias a la tecnología podemos crearlo y, al mismo tiempo aprender de él.

Por ejemplo, podemos tomar fotografías y videos en cualquier momento y lugar gracias a nuestros teléfonos móviles u otros dispositivos electrónicos. También podemos consumir arte a través de nuestras redes sociales, por ejemplos, yo lo hago mucho con 72 kilos y, además, podemos escuchar, siempre que queramos, la música de nuestros artistas favoritos.

Por otro lado, esta sociedad en la que estamos tan interconectados, nos permite conocer nuevos lugares y experiencias que nos permitan disfrutar del arte como en teatros, cines, museos o incluso en las diferentes plataformas digitales a las que todos tenemos acceso como son Netflix, Amazon o Disney+.

Tengo la suerte de haber dibujado desde niño y, al formarme en comunicación, actualmente puedo hacer del dibujo mi trabajo en un departamento de marketing dentro del cual puedo desarrollarme como artista creando los dibujos que tanto caracterizan a la marca para la que trabajo.

Actualmente no concibo mi vida sin el arte porque el arte es vida y no hay vida sin arte.

Debat0el Mi mapa conceptual sobre el arte

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Hola a tots. A continuació us presento el mapa de les meves pràctiques culturals i artístiques. Les pràctiques culturals i artístiques tenen…
Hola a tots. A continuació us presento el mapa de les meves pràctiques culturals i artístiques. Les pràctiques culturals…

Hola a tots. A continuació us presento el mapa de les meves pràctiques culturals i artístiques. Les pràctiques culturals i artístiques tenen un paper fonamental en el nostre desenvolupament personal i social, ja sigui com a creadors o com a espectadors. A continuació hi trobareu els aspectes que més han destacat a la meva vida.

Espero que us agradi!

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Lliurament de l'activitat 3 …
Lliurament de l'activitat 3 …

(més…)

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

Publicat per

Registre 1 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

La primera intervenció en aquest treball es basa en una sèrie d’esbossos que exploren les fronteres urbanes i socials entre el centre de Blanes i els barris perifèrics de Mas Florit i Ca la Guidó. Com assenyala Mata et al. (2018), la fotografia i el dibuix poden ser eines per donar veu a realitats sovint invisibilitzades, i això permet una reflexió crítica sobre la configuració de l’espai urbà. Aquesta representació visual pretén evidenciar com les divisions físiques i simbòliques condicionen…
La primera intervenció en aquest treball es basa en una sèrie d’esbossos que exploren les fronteres urbanes i socials…

La primera intervenció en aquest treball es basa en una sèrie d’esbossos que exploren les fronteres urbanes i socials entre el centre de Blanes i els barris perifèrics de Mas Florit i Ca la Guidó. Com assenyala Mata et al. (2018), la fotografia i el dibuix poden ser eines per donar veu a realitats sovint invisibilitzades, i això permet una reflexió crítica sobre la configuració de l’espai urbà. Aquesta representació visual pretén evidenciar com les divisions físiques i simbòliques condicionen la percepció i la vida quotidiana dels habitants, afectant la seua mobilitat, accés als serveis i construcció d’identitats col·lectives.

Segons Kremer et al. (2018) «les fronteres visibilitzen el ‘nosaltres’ i el ‘ells’, separant el normal de l’anormal i definint qui pertany i qui és exclòs» (p. 61), actuant com a mecanismes de diferenciació social. En aquest sentit, la carretera que separa els barris perifèrics del centre no és només una infraestructura viària, sinó un element que reforça desigualtats estructurals. I els passos de vianants existents actuen com a solucions insuficients que dificulten la connexió fluida entre els barris.

Els esbossos s’organitzen en quatre representacions visuals (enllaç al Drive):

I – Visió general de Blanes. Mostra la ciutat amb una atenció especial a la separació entre els barris perifèrics i el centre. La carretera es representa com una línia de fractura, evidenciant la dificultat d’accés entre zones.

II – Frontera física: la carretera. Aquest esbós il·lustra la carretera com una barrera que afecta tant la mobilitat com la percepció dels barris. En aquest cas, la carretera funciona més com una barrera que com un pont.

III – Visió del centre des dels barris. Aquest dibuix mostra com els habitants de Mas Florit i Ca la Guidó perceben el centre de Blanes. El bullici del centre, els serveis i l’oferta d’oci contrasten amb la falta de serveis dels barris.

IV – Visió dels barris perifèrics des del centre. Aquesta representació reflecteix la percepció que es té de Mas Florit i Ca la Guidó des del centre de Blanes. L’estigma associat a aquests barris per l’alta presència de persones migrant és una frontera simbòlica que afecta la interacció entre ciutadans.

En conclusió, amb aquest projecte buscaré representar de manera crítica i metafòrica com les fronteres urbanes no només divideixen espais físics, sinó que també segmenten poblacions, limitant oportunitats i reforçant desigualtats socials.

 

Referències bibliogràfiques:

– Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

– Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

Debat1el Registre 1 – Fronteres urbanes, quan la ciutat posa límits

  1. Mari Carmen Pulido Castillo says:

    Hola Vicent,

    M’he decantat per comentar els teus registres perquè Blanes és una localitat de costa que m’agrada molt visitar, una amiga meva va anar a viure allà i he passat setmanes, tant a l’hivern com a l’estiu (res a veure una temporada amb l’altra).

    M’ha semblat molt interessant la teva exposició de les fronteres urbanes i socials a través dels teus dibuixos. Crec que has aconseguit captar de manera molt efectiva les divisions tant físiques com simbòliques que existeixen entre el centre i els barris perifèrics.

    La teva reflexió sobre la carretera com a frontera em sembla molt encertada. Crec que has captat molt bé com aquesta reforça les desigualtats estructurals. M’agradaria saber si has observat alguna forma de resistència per superar aquesta frontera i millorar la connexió entre els barris.

    Fas referència també al contrast entre la riquesa del centre i la manca de serveis dels barris perifèrics. I a més, afegiria, com et comento al principi, les diferències significatives que jo mateixa he observat entre el contrast de la vida a la localitat durant l’hivern i l’estiu a Blanes. Quina és la teva opinió al respecte?

    Moltes gràcies per la teva aportació.

    Salutacions.

    Mari.

     

     

Publicat per

2025_03_14

Publicat per

2025_03_14

  2025_03_14 En aquest vídeo mostro el meu dia a dia com a persona sorda. La primera escena és totalment en silenci, amb un paisatge que veig cada dia des de la finestra d’on treballo, amb Barcelona als meus peus. Agraeixo poder veure aquest paisatge barceloní des d’aquí dalt cada dia a la muntanya. A través de la natura tan bonica hi ha la barana que protegeix la finestra, que pot semblar una gàbia. Vull mostrar-ho com una metàfora d’una…
  2025_03_14 En aquest vídeo mostro el meu dia a dia com a persona sorda. La primera escena és…

 

2025_03_14

En aquest vídeo mostro el meu dia a dia com a persona sorda. La primera escena és totalment en silenci, amb un paisatge que veig cada dia des de la finestra d’on treballo, amb Barcelona als meus peus. Agraeixo poder veure aquest paisatge barceloní des d’aquí dalt cada dia a la muntanya. A través de la natura tan bonica hi ha la barana que protegeix la finestra, que pot semblar una gàbia. Vull mostrar-ho com una metàfora d’una persona sorda que no rep estímuls auditius. La llengua de signes, “les mans que es mouen” com diu la majoria, és una llengua tan bonica com les altres. Per cert, no és universal i ara mateix no és el moment per explicar-ho.

En l’última part he volgut posar l’escena que feia la meva alumna del cicle superior de Mediació Comunicativa, fent una activitat de classe: la interpretació del discurs que vam anar a veure en una excursió relacionada amb les bruixes i la seva màgia, la salut de la història de les dones que vam dir que eren bruixes, que només sabien de medicina natural per a la salut.

En aquesta part sí que hi ha el so del discurs que donava la ponent on podeu veure la diferència de la primera escena en total silenci i desinformació, i comparar amb aquesta segona part del vídeo on veieu la interpretació de la dona sobre la lluita feminista, amb estímuls comunicatius orals i visuals que mostren la inclusió real. També he jugat amb la durada de les dues escenes del vídeo, la primera part (la que està en silenci) és molt més llarga que la segona escena, ja que quan no reps més estímuls, la sensació és que el temps passa molt lentament.

El vídeo està gravat amb el meu mòbil senzill, sense grans recursos ni producció, he gravat aquest vídeo. La meva intenció era mostrar-vos que el que veieu és autèntic i espontani, una part del meu dia a dia sense cap mena de preparació prèvia.

 

 

Debat0el 2025_03_14

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

L’educació artística ha estat present a la meva vida des de ben petita, tot i això, no soc una gran amant de les arts plàstiques. Sempre he tingut una relació una mica peculiar amb l’art. Mentre la majoria dels meus companys i companyes es meravellaven dibuixant o creant manualitats plenes de color i originalitat, jo sentia tot el contrari, per mi el dibuix i les manualitats eren un repte constant. Des de petita, sempre he sentit una atracció per tot…
L’educació artística ha estat present a la meva vida des de ben petita, tot i això, no soc una…

L’educació artística ha estat present a la meva vida des de ben petita, tot i això, no soc una gran amant de les arts plàstiques. Sempre he tingut una relació una mica peculiar amb l’art. Mentre la majoria dels meus companys i companyes es meravellaven dibuixant o creant manualitats plenes de color i originalitat, jo sentia tot el contrari, per mi el dibuix i les manualitats eren un repte constant.

Des de petita, sempre he sentit una atracció per tot allò que m’envolta, la bellesa i la creativitat. Tot i això, vaig descobrir aviat que el talent per dibuixar no era el meu fort. En els primers anys d’escola, mentre la professora ens demanava que plasméssim les nostres idees i mons imaginaris en paper, jo lluitava amb el llapis i el paper. Intentava imitar formes, però els meus dibuixos semblaven més uns esborranys confusos que representacions del que realment volia plasmar. Mentre els altres feien paisatges, animals i figures que semblaven tenir vida pròpia, jo dibuixava línies sense gaire sentit.

Per mi, les classes d’educació visual i plàtica eren un espai de descoberta però a la vegada també de petites decepcions personals. Recordo vagament els dies en què, durant les sessions dedicades a fer manualitats, els meus intents de crear alguna cosa amb paper, cola i pintures acabaven sent un embolic de materials que no representaven el que realment volia fer la meva imaginació. Mentre alguns dels meus companys i companyes desbordaven habilitat manual i creativitat, jo em sentia com si tot el que toqués es convertís en un munt de retalls sense forma ni sentit. Mai he gaudit de destresa manual ni tampoc de l’habilitat innata que altres si n’han demostrat tenir. Cada nova activitat proposada a l’aula, em recordava que l’art no era per a mi.

Sentir aquestes experiències podria haver disminuït la meva passió per l’art, però, en canvi, em van fer comprendre que pot haber altres maneres d’aprendre i d’expressar-se. Tot i que el dibuix i les manualitats no eren les meves fortaleses, em vaig adonar que la creativitat es pot mostrar de moltes altres maneres, com per exemple la música i la dansa.
Tant la música com la dansa m’han fet veure que l’art no solament està a les pintures sinó que hi ha art en moltes altres formes.

Però, el moment clau amb l’àmbit artísic per mi, va arribar al batxillerat, amb l’assignatura d’història de l’art que es va convertir en una de les meves assignatures preferides. Cada classe era com anar al museu i poder explorar a través de les diferents èpoques i moviments artístics. M’encantava escoltar les històries que s’amagaven darrere de cada obra, intentar entendre els sentiments que els artistes volien transmetre i les innovacions que havien introduït al món. En aquest moment de la meva vida, vaig comprendre que l’art és molt més que fer manualitats o fer dibuixos, és una forma de veure el món, d’interpretar la realitat i d’expressar sentiments que no sempre poden ser verbalitzats.

Una de les lliçons més importants que he après al llarg de la meva experiència artística és que cadascú té la seva pròpia manera d’expressar-se, i que aquestes diferències no només són acceptables, sinó que són el que fa que cada persona sigui única. No ser bona dibuixant o tenir dificultats amb les manualitats mai em va fer sentir inferior davant l’art. Sinó que, em van obligar a buscar altres formes d’expressió i a descobrir talents que potser haurien passat desapercebuts.

En aquest sentit, els puzles amb la seva calma i precisió, es van convertir en una metàfora de la vida mateixa: a vegades sembla que les peces no encaixen, que hi ha un desordre impossible d’entendre, però quan finalment trobes el lloc exacte per a cada peça, sorgeix una imatge plena d’harmonia i significat. Aquesta afició m’ha ajudat a entendre que, encara que en alguns àmbits no sigui la més hàbil, cada petit esforç contribueix a construir un tot més gran i coherent.

La meva trajectòria en l’educació artística ha estat una aventura plena de descobriments i de creixements personals. Començant per la meva infància, quan els dibuixos imperfectes i la manca de destresa en les manualitats semblaven marcar les meves limitacions, fins al batxillerat en què la història de l’art em va captivar i em va obrir un univers de possibilitats, és per això que cada etapa ha estat essencial per definir qui soc avui.

Després de tot, m’agradaria destacar la importància d’aprendre a estimar les nostres pròpies mancances i a veure-les com a oportunitats per explorar altres formes d’expressar la nostra creativitat. No ser la millor en dibuixar ni en fer les millors manualitats mai m’ha impedit trobar el meu lloc en el món artístic. Al contrari, m’ha impulsat a buscar alternatives, a valorar la diversitat de formes d’expressió i a entendre que l’art és una forma d’expressió amb diferents vessant de transmissió.

Mirant enrere, em sento agraïda per cada moment, per cada error i per cada descobriment. La meva passió pels puzles m’ha donat la paciència per resoldre problemes i per buscar solucions en el desordre, encara continuo explorant noves formes de creativitat i continuo, però porto dins meus totes aquestes lliçons.

En definitiva, crec la nostra història personal l’art ens ha d’ajudar a crèixer com a persones i a saber aprendre dels nostres errors. En el meu cas, tant si es tracta de la meva manca per dibuixar com per de la meva passió pels puzles, cada aspecte ha contribuït a construir la meva identitat. Ara, amb la mirada posada en el futur, segueixo amb entusiasme i disposada a continuar aprenent, experimentant i creient en que l’art té un gran poder transformador.

Finalment, el que he après és que el veritable valor de l’educació artística no es troba en l’habilitat per reproduir imatges o en la destresa manual, sinó en la capacitat de veure el món amb una mirada diferent, d’entendre que cada experiència, per petita que sigui, contribueix a formar un tot que és únic i especial.

Debat3el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Anna Rius Fernandez says:

    Hola Lorena,
    Gràcies per compartir el teu relat. Crec que has expressat de manera molt sincera i reflexiva com cada etapa de la teva trajectòria artística t’ha ajudat a créixer personalment.

    Tot i que no t’agradin les arts plàstiques, penso que has sabut trobar altres formes d’expressió que t’han enriquit, com la història de l’art. Durant els meus estudis a l’escola de belles arts, també vaig estudiar història de l’art, i descobrir la història amb interès, com si fos una pel·lícula, fa que sigui molt més dinàmic i interessant.

    Enfocar les coses des d’una altra perspectiva em sembla una gran manera d’entendre que l’art pot ser una eina transformadora per veure el món d’una manera única.

    Ens veiem per folio!

    Anna.

  2. Lluís Planes Julià says:

    Hola Lorena.
    M’ha semblat molt interessant la teva reflexió sobre la teva relació amb l’educació artística i com aquesta ha evolucionat al llarg del temps. És molt enriquidor veure com, tot i que inicialment no et senties còmoda amb el dibuix i les manualitats, has sabut trobar altres formes d’expressió que et permeten connectar amb l’art i la creativitat. La manera com descrius la teva experiència transmet una evolució molt significativa, passant d’una percepció limitada de l’art a una comprensió molt més àmplia i profunda del seu significat i del seu impacte en la vida de les persones.
    M’agrada especialment la manera en què destaques la importància de valorar les pròpies mancances no com a debilitats, sinó com a oportunitats per explorar altres formes d’expressió.
    Crec que la teva experiència és un gran exemple de com l’art pot ser molt més que una simple disciplina escolar i convertir-se en un mitjà per entendre’s a un mateix i el món que ens envolta.
    Bona feina!
    Lluís

  3. Víctor Portero Rosa says:

    Hola Lorena!

    Me ha gustado mucho tu relato porque enseña que el arte no es solo dibujar bien o hacer manualidades perfectas. Me ha parecido muy interesante cómo, en lugar de frustrarte, encontraste otras formas de expresión que realmente conectan contigo, como la música, la danza y la historia del arte.

    Lo de los puzles me ha parecido un punto muy bonito. Al final, el arte también es eso, encontrar piezas que encajan y darle sentido a algo que al principio parece un caos. Y me quedo con tu idea de que cada uno tiene su manera de expresarse, y que eso es lo que nos hace únicos.

    Ha sido un placer leerte.

    Un saludo,

    Víctor.