Aquesta segona intervenció analitza el paisatge urbà de Blanes a través de tres sèries de fotografies que exploren les barreres físiques i socials entre el centre i els barris de l’extraradi. Aquest enfocament es fonamenta en la idea que l’espai urbà no és neutral, sinó que reflecteix dinàmiques socioeconòmiques i estructurals que condicionen la vida dels seus habitants (Mata et al., 2018; Kremer et al., 2018).

• I – Paisatge urbà d’extraradi. Retrata els espais de la ciutat que separen i defineixen la frontera entre el centre i la perifèria. La rotonda i el pas inferior simbolitzen una barrera física que, alhora, representa una divisió social. La imatge de la bicicleta lligada a un arbre, i la presència d’un grup de persones mostren els espais públics disponibles per als habitants de l’extraradi. Finalment, un carro de supermercat ple de ferralla abandonat en una zona verda és una representació visual de la precarietat. Aquestes imatges defineixen com les ciutats poden reproduir desigualtats espacials mitjançant la disposició i el manteniment dels espais públics (Kremer et al., 2018).
• II – Pas de la frontera física. Se centra en el pas inferior com a element de pas i separació. La primera fotografia genera la sensació d’un forat infinit, fent èmfasi en la separació marcada que suposa aquesta infraestructura. La segona imatge ressalta que és un espai hostil i fosc, evidenciant la manca de manteniment. La tercera fotografia contrasta amb les anteriors, simbolitzant la transició cap a una altra realitat urbana i sociocultural.
• III – Paisatge urbà del centre. Retrata la dinàmica del nucli urbà. La primera fotografia exemplifica com el centre és percebut com un espai en què es concentren serveis i recursos. La segona imatge posa en diàleg el moviment humà amb l’accés als espais d’oci, mentre que la tercera fotografia captura l’activitat del mercat, una representació de la vitalitat i del privilegi d’aquest barri.

D’acord amb Orobitg (2014), la fotografia en la recerca etnogràfica no és merament una eina de documentació, sinó que també és una forma de pensament visual que permet interpretar la realitat social. En aquest sentit, aquest treball planteja una reflexió crítica sobre les desigualtats que aquestes estructures contribueixen a perpetuar.

Referències bibliogràfiques:

– Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

– Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

– Orobitg, G. [Gemma], (2014). La fotografía en el trabajo de campo: Palabra e imagen en la investigación etnográfica. Traducció del capítol: “Photography in the field: word and image in ethnograpic research” (2004) Pink, S.; Curti, L. & Afonso, A. Working Images. Visual Research and Representation in Ethnography. London and New York. Routledge: 33-46.

La primera intervenció en aquest treball es basa en una sèrie d’esbossos que exploren les fronteres urbanes i socials entre el centre de Blanes i els barris perifèrics de Mas Florit i Ca la Guidó. Com assenyala Mata et al. (2018), la fotografia i el dibuix poden ser eines per donar veu a realitats sovint invisibilitzades, i això permet una reflexió crítica sobre la configuració de l’espai urbà. Aquesta representació visual pretén evidenciar com les divisions físiques i simbòliques condicionen la percepció i la vida quotidiana dels habitants, afectant la seua mobilitat, accés als serveis i construcció d’identitats col·lectives.

Segons Kremer et al. (2018) «les fronteres visibilitzen el ‘nosaltres’ i el ‘ells’, separant el normal de l’anormal i definint qui pertany i qui és exclòs» (p. 61), actuant com a mecanismes de diferenciació social. En aquest sentit, la carretera que separa els barris perifèrics del centre no és només una infraestructura viària, sinó un element que reforça desigualtats estructurals. I els passos de vianants existents actuen com a solucions insuficients que dificulten la connexió fluida entre els barris.

Els esbossos s’organitzen en quatre representacions visuals (enllaç al Drive):

I – Visió general de Blanes. Mostra la ciutat amb una atenció especial a la separació entre els barris perifèrics i el centre. La carretera es representa com una línia de fractura, evidenciant la dificultat d’accés entre zones.

II – Frontera física: la carretera. Aquest esbós il·lustra la carretera com una barrera que afecta tant la mobilitat com la percepció dels barris. En aquest cas, la carretera funciona més com una barrera que com un pont.

III – Visió del centre des dels barris. Aquest dibuix mostra com els habitants de Mas Florit i Ca la Guidó perceben el centre de Blanes. El bullici del centre, els serveis i l’oferta d’oci contrasten amb la falta de serveis dels barris.

IV – Visió dels barris perifèrics des del centre. Aquesta representació reflecteix la percepció que es té de Mas Florit i Ca la Guidó des del centre de Blanes. L’estigma associat a aquests barris per l’alta presència de persones migrant és una frontera simbòlica que afecta la interacció entre ciutadans.

En conclusió, amb aquest projecte buscaré representar de manera crítica i metafòrica com les fronteres urbanes no només divideixen espais físics, sinó que també segmenten poblacions, limitant oportunitats i reforçant desigualtats socials.

Referències bibliogràfiques:

– Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

– Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14