L’art, que molts pensen que és una forma de bellesa o d’oci, en realitat amaga molta profunditat, tant en el resultat final com en el procés de creació. L’educació artística és un plaer que permet aprendre a través de la creativitat, l’observació i la creació, ja sigui en treball individual o grupal. Hi ha una gran llibertat i moltes formes de treballar, des de la idea inicial, l’observació o la reflexió, fins a arribar a la creació o a una representació de la realitat.

El concepte d’observació al qual em refereixo inclou també l’escolta. Com que sóc sorda, la informació em ve a través dels ulls i de la vibració. En el món del so o de la música, que també forma part de l’educació artística, el món del silenci té el seu propi so visual o vibratori.

Parlant sobre això, us comparteixo una frase d’una artista sorda referent, Christine Sun Kim: “La comunitat sorda sap molt sobre el so. El sonor és un fenomen multisensorial les propietats del qual són auditives, però també visuals, espacials i socials. Nosaltres ho hem interioritzat i ho sabem molt bé”.

L’educació artística forma part del coneixement d’un mateix i de diferents perspectives, també és una forma de tenir veu per expressar-se de diverses maneres i per diferents vies. És molt convenient per a la vida, ja que l’educació consisteix a donar eines i estratègies per ser lliures i tenir més habilitats, conèixer les possibilitats i recursos diversos.

Què m’espero de l’assignatura? Sincerament, m’obro a aprendre coses noves, però m’agradaria aprendre com transmetre l’art a l’alumnat. I espero que no se centri molt en l’art musical, perquè l’art té una gran varietat, com el teatre, l’audiovisual, el dibuix, el ball… També m’agradaria tenir estratègies o eines per transmetre la meva experiència artística, com l’expressió de les ideologies o critiques socials a través del dibuix, el teatre, l’audiovisual…

Hi va haver una versió que m’ha encantat, en què Agnès Varda va promoure l’art mural perquè les persones no privilegiades (dones, persones negres, persones LGTBI, etc.) no tenien espai per mostrar les seves reivindicacions ni el seu art als museus, ja que normalment només se centraven en els artistes homes blancs. Per això, optaven per l’espai públic per expressar-se, dibuixant i pintant als murs. Agnès Varda, solidària, va fotografiar i gravar els murs pintats pels artistes oprimits, i va anomenar aquestes fotografies “Murs murs”.

En conclusió, l’educació artística és molt àmplia i valuosa, i tothom mereix tenir-hi accés. Espero aprendre i gaudir molt de l’assignatura.