Aquesta segona intervenció analitza el paisatge urbà de Blanes a través de tres sèries de fotografies que exploren les barreres físiques i socials entre el centre i els barris de l’extraradi. Aquest enfocament es fonamenta en la idea que l’espai urbà no és neutral, sinó que reflecteix dinàmiques socioeconòmiques i estructurals que condicionen la vida dels seus habitants (Mata et al., 2018; Kremer et al., 2018).

• I – Paisatge urbà d’extraradi. Retrata els espais de la ciutat que separen i defineixen la frontera entre el centre i la perifèria. La rotonda i el pas inferior simbolitzen una barrera física que, alhora, representa una divisió social. La imatge de la bicicleta lligada a un arbre, i la presència d’un grup de persones mostren els espais públics disponibles per als habitants de l’extraradi. Finalment, un carro de supermercat ple de ferralla abandonat en una zona verda és una representació visual de la precarietat. Aquestes imatges defineixen com les ciutats poden reproduir desigualtats espacials mitjançant la disposició i el manteniment dels espais públics (Kremer et al., 2018).
• II – Pas de la frontera física. Se centra en el pas inferior com a element de pas i separació. La primera fotografia genera la sensació d’un forat infinit, fent èmfasi en la separació marcada que suposa aquesta infraestructura. La segona imatge ressalta que és un espai hostil i fosc, evidenciant la manca de manteniment. La tercera fotografia contrasta amb les anteriors, simbolitzant la transició cap a una altra realitat urbana i sociocultural.
• III – Paisatge urbà del centre. Retrata la dinàmica del nucli urbà. La primera fotografia exemplifica com el centre és percebut com un espai en què es concentren serveis i recursos. La segona imatge posa en diàleg el moviment humà amb l’accés als espais d’oci, mentre que la tercera fotografia captura l’activitat del mercat, una representació de la vitalitat i del privilegi d’aquest barri.

D’acord amb Orobitg (2014), la fotografia en la recerca etnogràfica no és merament una eina de documentació, sinó que també és una forma de pensament visual que permet interpretar la realitat social. En aquest sentit, aquest treball planteja una reflexió crítica sobre les desigualtats que aquestes estructures contribueixen a perpetuar.

Referències bibliogràfiques:

– Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

– Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

– Orobitg, G. [Gemma], (2014). La fotografía en el trabajo de campo: Palabra e imagen en la investigación etnográfica. Traducció del capítol: “Photography in the field: word and image in ethnograpic research” (2004) Pink, S.; Curti, L. & Afonso, A. Working Images. Visual Research and Representation in Ethnography. London and New York. Routledge: 33-46.